Nela,la infanticida

Interpretació: Lídia Coll
Durada : 35 minuts (Lectura teatralitzada)
Sinopsi:
Tot i que l'infanticidi era i és un acte rebutjat i condemnat socialment, Caterina Albert el va escollir com a eix de la seva obra. L'autora, però, vol deixar molt clar, des de les primeres acotacions, que tots els moviments de la protagonista, les seves reflexions, la seva actitud, són les d'una persona que ha perdut el seny, encara que, al mateix temps, ens insisteix en què "Nela no és un ésser pervers [...] obrà, no per sa lliure voluntat, sinó empesa per les circumstàncies".

Estem, per tant, davant d'una obra amb dues víctimes, el fill però també la mare, víctima d'aquestes "circumstàncies" socials contra les que és molt difícil lluitar i que l'aboquen l'infanticidi, que es converteix en una mesura desesperada per acabar amb el sofriment. L'autora aborda el problema des de l'arrel i posa en evidència aquelles lleis morals que, mitjançant la por i la violència, condemnen la dona a la desgràcia més absoluta.

El monòleg dona veu a una dona que passa de l’absoluta felicitat de l’amor i la passió al dolor més cruel de la soledat i la tragèdia. I aquest ventall emocional s’emmarca en un teixit de dualitats, com la vida mateixa: llums/ombres; passió/turment; vida/mort; amor/dolor; llibertat/presó; desig/honra; seny/bogeria, víctima/botxí. I, així, la història d’amor frustrat, l’infanticidi i el crit de llibertat d’una dona rural en una època concreta, s’universalitza i adquireix vigència en un món actual en què encara es jutgen certes actituds i cal agafar les regnes de la pròpia existència per reivindicar llibertats vitals.
Autora: Caterina Albert (Victor Català)
Interpretació i dramatúrgia: Lídia Coll
Espai escènic: Xajo Gorina
Espai sonor: Xasqui Ten
Producció: Tres Homes Grossos
Contractar La infanticida

Notes sobre l'obra i l'autora:

Lídia Coll posa veu i ànima a la Nela, una dona que busca llum i amor en un món fosc i desolador, amb la lectura teatralitzada de La infanticida, text escrit per Caterina Albert l'any 1898, un monòleg interior en vers que té com a protagonista i com a únic personatge una dona que ha estat enviada a un psiquiàtric després de matar el seu fill i que, des d'allà, explica la seva història.

Ara fa 125 anys que, després d’obtenir el premi Jocs Florals d’Olot de 1898 i del rebombori en saber que l’autora n’era una dona, el jurat va demanar a Albert que suavitzés alguns aspectes del monòleg, per poder ser llegit en l’entrega de premis sense ferir sensibilitats. La representabilitat del monòleg teatral de l’autora escalenca va comportar, en paraules de la mateixa dramaturga, aferrissades discussions sobre la cruesa del llenguatge literari emprat.
Ella va negar-se a canviar res i no va anar a recollir el premi.

Després d’aquell episodi, va signar sempre més amb el pseudònim de Víctor Català per poder publicar les seves obres amb llibertat. En aquest sentit, resulta molt significatiu que la peça no s’estrenés fins seixanta anys després de la seva escriptura.